Premis La Nit del Detectiu 2022

He après molt sobre tot el que he viscut al llarg d’aquests anys implicada amb la meva professió de Detectiu Privdat, amb el Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya i amb el Congrés de Detectius DETECON. Per això, tinc molt a agrair i donar les gràcies a tots els que han estat al meu costat en aquest camí.

Primer de tot, sonarà a tòpic, topada, però aquest reconeixent m’ho mereixo tant jo com el meu marit Fernando Schiaffino , després de més de 20 anys junts, ell sap quant hem viscut, superat i treballat per arribar fins aquí i merèixer aquest reconeixement.

Encara que realment avui no rebria aquest premi si per aquí l’any 2014 un home amb caràcter, les idees molt clares, que desprèn una imponent energia i és una mica… una mica força… impulsiu, em digués una tarda, i em preguntés si jo era… Esther Gómez. Arran d’aquí, tots els companys ja sabeu la resta de la història, vaig presentar una proposta de ponència per al primer DETCON, aquesta proposta va fascinar el President del Col·legi de Detectius d’aquella època, m’atreveixo a dir que l’Enric i jo vam ser els pioners a introduir, de forma rigorosa i professional, la Comunicació No Verbal al món del Detectiu i la investigació privada. Em van fer professora del #CAI Curs Avançat en Investigació, amb l’assignatura Detecció de Mentides i Valoració de la Credibilitat. Em van demanar unir-me a la Junta del Col·legi de Detectius, vaig fer més conferències, vaig aportar més idees. Em van confiar la tresoreria del col·legi, noves conferències, més aportacions al col·lectiu, volia ajudar i així ho vaig fer…

Literalment Enrique Arranz em va obrir les portes de casa, per això li estaré tota la vida agraïda, em va presentar a la seva dona, una persona meravellosa, amb gran cor, simpàtica, amable, maca… sempre que la veig intento estar-hi a prop que se m’enganxi alguna cosa de tot el que té de bo. Em va presentar moltíssima gent, els seus amics, companys, Jaime Mateo bellíssima persona, un company on n’hi hagi que sempre compta amb mi a la mínima que pot. També vaig conèixer David Sanmartín un home loquaç amb una capacitat de paraula increïble, a qui no puc pagar tota l’ajuda que em dóna. També vaig conèixer la Mercè Ferran, l’actual presidenta, la qual amb tot el sensible i perspicaç que és amb les emocions, em va ajudar a adonar-me perquè la meva professió semblava estar estancada, així que també li agraeixo a ella. He tingut l’oportunitat de conèixer moltes persones, vaig conèixer Gemma Diaz, ella és com aquesta cosina que és com la teva millor amiga, com una mare, ella es va portar molt bé amb mi quan jo estava malament del genoll, es va preocupar per mi, em va ajudar, va estar pendent en tot moment de mi i jo, sense poder caminar, allà, donant-ho tot pel Col·legi, els companys i el DETCON i ella amb mi, al meu costat, així que jo els ho agraeixo de tot cor i aquest reconeixement també va per ella.

Sé que tinc més gent a qui agrair aquest premi, Oscar Rosa, gràcies! Em va al·lucinar la seva manera de pensar i de veure les coses. Té una positivitat de l’extramón, no sé d’on treu aquesta positivitat que té… A més, sap treure tot el millor de les persones, ell és una meravellosa persona, generós, amb un do de gent increïble, amb una capacitat de paraula i d’organització envejable . Óscar Rosa m’ha recolzat molt en la meva carrera, sempre té bones paraules per a mi i la meva professionalitat, confia plenament en el meu rigorós treball i sempre ho fa saber a tothom amb qui parla i em presenta, els transmet confiança i orgull cap a la meva persona de manera que fins i tot ho fa millor que jo mateixa. Quan el vaig conèixer, em vaig veure reflectida en ell, un professional on n’hi hagi, per descomptat aquest Sherlock en gran part és seu.

Les germanes Villena, Elisenda i Carina, són com les germanes que mai no vaig tenir, un referent a seguir. Jo de gran vull ser com elles, les tinc al cor. Ignacio Mesa també m’ajuda molt, sempre em dóna idees per evolucionar a la meva carrera professional. Sergi Arias, amb el seu suport i consells també m’ha ajudat a tenir aquest Sherlock, a entendre el col·lectiu, la junta i el col·legi. Als meus germans en la professió que em valoren, recolzen, recolzen, ia més em cuiden quan estic de congrés fora de Barcelona Raul Ramos, Pol Carbo i Oscar Fergo.

A un Guerrer on n’hi hagi, que em va donar l’oportunitat de créixer internacionalment i em va oferir, amb el meu anglès d’estar per casa, fer una conferència a Romania, on m’han demanat tornar com a ponent diverses vegades, fins i tot em van fer un reconeixement a la millor conferència, un orgull. Allà vaig conèixer molts detectius d’altres països i de gran reconeixement professional a nivell internacional. A més, gràcies a oferir-me aquesta increïble vivència, em va donar el valor per donar més conferències internacionals i no posar-me límits a mi mateixa, com per exemple al Japó, al mateix Tòquio, així que en part aquest reconeixement també és gràcies a Rafael Guerrero.

Segur que m’estic deixant a algú… tots, tots, tots aquells que heu confiat en mi i en la meva professionalitat, en la meva especialitat en la valoració de la credibilitat, a consultar-me tots els dubtes que teniu sobre un document, sobre un comportament, sobre una declaració i sobretot, sobre aquelles ocultes que no aconseguieu saber si aquesta persona us estava mentint o dient la veritat, a més de proposar-me pericials innovadores, diferents que podien estar relacionades d’alguna manera amb les meves especialitats, gràcies a tots per anar a mi i explicar amb mi, això també és per vosaltres.

Al meu amic Mario, que, sent el meu millor amic des de la universitat, que treballant al mateix sector, veiem la professió i el col·lectiu de diferent manera i em recorda que hi ha diferents cares de la moneda de ser Detectiu i per això em fa mantenir els peus a terra, per ell també és part d’aquest reconeixement.

Estaré eternament agraïda, a algú que sempre em va tractar com una companya més, com una amiga des que em va conèixer, em seguia i recolzava sense condicions. Tot allò que jo proposava i feia per al col·legi, per al col·lectiu i per al DETCON, ell ho acceptava amb la confiança que jo era qui ho portaria a terme, fins i tot sense saber el que era, fins i tot mantenint el misteri per als meus conferències, ell em recolzava. Aquest suport incondicional el rebia de Ramon Fontanals, em va recolzar en tot moment, per ell també és aquest premi i sé que encara hi és recolzant-me.

Finalment, vull fer una reflexió, vull que tinguem en compte una cosa molt important, perquè moltes vegades se’ns oblida, el Col·legi de Detectius som tots, així que gràcies a tots per aquesta increïble menció!

Gràcies de debò per aquest reconeixement, jo només he donat el mateix que he rebut de cadascun de vosaltres. Gràcies per saltar amb mi de joia!